Sóc mare d'un fill transexual

Com és? Per mi es igual que si tigués un fill heterosexual. Em sento molt orgullosa d'ell perquè a part que és el meu fill, és molt estudiós i molt bona persona.

 L'estimo sobre totes les barreres que la societat ha imposat. Això és el més complicat. Ha patit i pateix moltes vegades bullying i moltes vegades el tinc que acompanyar quan ve tard perquè encara que hi han molts estudis hi ha molta ignorància en aquest àmbit.

Primer he de dir pel que pensa diferent, que això ha passat sempre i al que toca toca. Es natural, encara que no sigui l'habitual. Són humans i tenen cor i, pateixen molt perquè encara que es discuteix si és una malaltia o no, es senten en un cos que no els correspon i fins que accepten això molts pateixen depressió,ansietat e intents de suïcidi o marxen de casa perquè no l'accepten.

 No es fàcil trobar feina perquè encara la societat no està preparada i alguns acaben a la mala vida. 

El meu fill s’està preparant, és i serà bo en la seva feina. Té el suport de la seva família i li falta que la societat canviï. No s'ha de tenir por, mai se sap si en un futur pot tocar a algú a prop i aporten molt a aquesta societat. Només se’ls ha  d' acceptar i escoltar. 

Donar les gràcies a tota la gent que obre el seu cor i la seva ment per una societat millor.